PORTUGAL vs. ESPANYA

Si comparem les imatges de Portugal amb les d’Espanya, podem veure algunes diferències molt clares.

En el cas de Portugal l’anunci no es centre només en una cosa central, sinó que divideix la imatge en tres o en quatre i a cada lloc apareix un lloc diferent del país, on podem llegir on es troba.

En canvi, en al cas d’Espanya, a l’anunci només apareix un element, és a dir, que es centren en només una cosa, i a la imatge no apareix al lloc on es troba.

Una altra diferència clara és l’eslògan escollit. En els anuncis de Portugal, l’eslògan és “Descubra Portugal. Un país que vale por mil”. Amb aquest eslògan volen vendre que a Portugal pots trobar tot el que busques.

En el cas d’Espanya, veiem que l’eslògan és “I need Spain”. El que ven aquesta frase i els anuncis en general és una imatge de que Espanya és única, i que només n’hi ha una. Tot el contrari que Portugal.

COMPARACIÓ DE POLITICS

Per realitzar aquesta activitat, he escollit a dos politica catalans molt diferents, pel que fa a la seva imatge: David Fernandez, de la CUP, i Artur Mas, de CiU

Si analitzem la imatge del polític David Fernandez, podem veure que és un home jove i que no segueix la típica imatge de polític.

Tal i com veiem a  la imatge vesteix texans, unes bambes i una samarreta, normalment amb frases reivindicatives sobre el català o Catalunya en general.

Dona una imatge de persona normal i corrent, una persona del carrer, que podria ser un amic teu i de persona senzilla.

Amb aquesta imatge vol aconseguir acostar-se a la gent del carrer i a la gent jove, i fer que aquests s’interessin per la política, donant-li un aire no tant seriós.

En canvi, si analitzem la imatge que dona Artur Mas, veiem que si que segueix la imatge de la majoria de polítics.

Sol vestir amb camisa, americana i corbata, és a dir, que vol oferir una imatge seriosa.

A més, normalment vesteix colors foscos, que aporten serietat a la seva imatge.

D’aquesta manera no aconsegueix acostar-se tant a la gent del carrer, cosa que tampoc vol, sinó que projecte una imatge de rigor i serietat.

CREACIÓ D'UNA IMATGE

Aquesta imatge és una fotografia de l’interior de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, concretament del sostre.

Si analitzem la imatge, podem veure un seguit de formes geomètriques fetes, principalment en línies rectes.

Podem observar que no hi ha gaires colors, la gran majoria de la imatge té un color blanc trencat, amb una tonalitat més fosca al centre i a la dreta, i amb alguna pinzellada de colors blaus i verda, sobretot a la part esquerra de la imatge.

En aquesta fotografia no s’ha utilitzat cap figura retòrica, ja que només es volia transmetre una sensació i, per tant, no ha calgut utilitzar cap mena de figura retòrica.

Si analitzem la intencionalitat amb que ha estat tirada la fotografia, podem dir que la intenció principal és la de transmetre una sensació de grandesa, és a dir, que la fotografia ha estat presa per transmetre una sensació de que el lloc és molt més gran que tu, i tenir la sensació de que ets molt petit.

Per aconseguir aquesta sensació, la fotografia ha estat tirada en un angle contrapicat, on es poden observar les columnes com van pujant i van arribant fins al sostre d’aquesta obra de Gaudí.

Una altre intencionalitat, podríem dir que és la realització d’una foto artística.

Per acabar, dir que, he escollit una fotografia com a material de suport, perquè crec que d’aquesta manera he transmès millor el que volia expressar, que era una sensació de monumentalitat, de grandesa, i que l’esser humà és més petit del que molts es pensen.

IMATGE ESTEREOTIPADA

En els anuncis publicitaris, moltes vegades, es recorre a la utilització d’estereotips, un clar exemple d’això és aquest cartell dels bombons Ferrero Rocher.

En aquest anunci podem veure com s’associa els bombons al luxe. Això ho podem detectar pels colors que s’utilitzen, que són el blanc, el negre i el daurat (els tres associats al luxe).

També podem veure l’estereotip de dona que solen mostrar aquest tipus d’anunci: una dona guapa, senzilla i elegant que està a casa i que rep els convidats amb un somriure.

És un tipus de dona que aconsegueix trobar satisfacció ens els béns materials als quals es poden accedir fàcilment.

Aquest estereotip de dona que es mostra en aquest anunci, Erving Goffman l’anomena “dita de la dona, i aquest anunci és l’exemple més clar d’aquest estereotip.

IMATGE ARTISTICA I ANUNCI

Abans de començar a analitzar l'anunci i la imatge artística m'agradara dir que he escollit dues imatges semblants per poder comparar la seva aplicació en un anunci i com a obra d'art.

Imatge artística:

La imatge artística que he escollit per analitzar és un quadre pop art de Roy Lichtenstein anomenat “Kiss V”.

En aquesta obra podem veure les cares d’una dona i d’un home que es fan un petó a la galta mentre s’abracen i ella plora.

Si analitzem els elements sintàctics d’aquesta imatge, la primera cosa que podem observar i que crida l’atenció és que aquesta obra esta feta o composta per punts i unes quantes línies negres gruixudes i corbes.

Els colors que utilitza l’autor en aquesta composició són, principalment, el negre per fer les línies, el taronja per fer els punts de les cares, el groc pels cabells de la noia, el vermell pels llavis i el blau fosc.

L’enquadrament d’aquesta imatge està centrada en la cara de la dona, i més concretament en els seus ulls tancats i les llàgrimes.

Per acabar dir que aquest quadre té una estètica còmic i amb molta força i emoció que l’autor aconsegueix només amb punts i algunes línies.

Anunci:

L’anunci que he escollit per analitzar és un espot de la marca de cotxes Volkswagen, i anuncia que el nou Golf GTI pot passar de 0 a 100 km/h en 6.9 segons.

En aquesta imatge podem veure un home conduint un cotxe amb una dona al seient del copilot, inspirant-se en una obra de Roy Lichtenstein i copiant la seva estètica.

Si analitzem sintàcticament l’anunci veiem que el color principal és el gris del fons de la imatge, juntament amb el negre de les línies i el groc del cabell de la dona.

Les línies són totes molt gruixudes, la majoria corbes i algunes d’horitzontals i rectes per simbolitzar moviment i rapidesa.

També podem observar que en una part de la cara de la dona i de l’home hi ha punts i en l’altre part no, però estan just darrere la cara de la dona (als seus cabells). Això ho han fet per simbolitzar que tenien la cara plena de punts però amb la velocitat del cotxe han marxat.

Per acabar, dir que aquest anunci transmet molt de moviment i velocitat gràcies a les línies creades per l’autor.

EXERCICI DE CLASSE

Diferents formes de marxisme en l'actualitat.

Per poder representar el marxisme en l’actualitat ho faria agafant una fotografia de Karl Marx i la convertiria en pop art.

Hiperconsumisme.

Per il·lustrar l’hiperconsumisme que vivim avui en dia el representaria com un bodegó o una natura morta amb productes que consumim actualment, com per exemple telèfons mòbils o smartphones, ordinadors, tablets, roba, etc...

Crisis.

Per representar la crisis ho faria amb el símbol de l’euro o del dollar com si fos un rellotge tou de Dalí o com si fos un gelat que es desfà.

Europa no ha planificat, no ha previst.

Ho representaria amb un dibuix de la bandera d’Europa amb una bafarada (com els comics) de pensament però buit, que no hi hagi res escrit.

Aplicació del pla bolonya - han deixat els estudiants al marge d’això

Crearia una imatge d’un grup de tres o quatre persones discutint en una habitació tancada i a fora estudiants que no poden o no els deixen entrar.

LLEIS DE GESTALT

Anunci “CAMPARI” - Llei del Tancament

En aquest anunci podem observar un nas i un llavis de color vermell. A sobre veiem el tap i l’etiqueta d’una ampolla de “Campari”,però no veiem l’ampolla en si.

Aquest anunci es un clar exemple de la llei da tancament, ja que, tot i que no veiem l’ampolla, tenim la sensació que hi es ja que la percepció tendeix a tancar i completar les formes inacabades.

Anunci “ORBIT” - Llei de l’Agrupament

Aquesta imatge pertany a un anuncia de la marca de xiclets “Orbit”.

Hi podem observar unes bombetes enceses i blanques totes juntes que simbolitzen una boca somrient.

L’anunci utilitza la llei de l’agrupament, que consisteix en organitzar els elements que percebem entorn a formes simples i ja conegudes.

Es a dir, percebem les bombetes però les agrupem veient una boca somrient.

Anunci “SMIRNOFF” - Llei del Contrast

En aquest anunci de la beguda “Smirnoff” podem observar una ciutat plena de cotxes i transit, amb edificis alts i un cel fosc. Al centre, darrere d’una ampolla d’”Smirnoff” veiem a dos ciclistes enmig d’una carretera envoltada de boscos i amb un cel blau.

L’anunci es un exemple clar de la llei de contrast, que consisteix en que un del elements es distingeix per la seva singularitat, en aquest cas, els ciclistes contrasten amb la ciutat grisa que veiem al fons.